Quina ressaca porto a sobre. La festa per l’ascens d’ahir va ser brutal. L’1-0 contra el Llevant va provocar una festa sense precedents a Lleida. Més de 10000 persones ens vam reunir a la Rambla de Ferran per festejar l’ascens a primera. De fet, la festa va començar un any abans, quan Òscar Rubio va marcar el penal definitiu a Sevilla. Assolir l’ascens al futbol professional va produir una sèrie de reaccions en cadena que ens van portar on som avui.
Albert Esteve va engegar la conversió del club en S.A.D. Això provocà que tot el teixit empresarial de Lleida és bolques en massa en el projecte dels germans Esteve i, en tan sols un mes, el Lleida ja tenia el capital necessari per fer aquesta conversió.
A més, el club va tenir una gran iniciativa: Tots els socis que renovessin per la temporada 16-17 amb una antiguitat igual o superior als deu anys, automàticament seria accionista amb veu i vot a les assemblees.
La primera assemblea es va produir l’agost de 2016, una setmana abans de començar la lliga de segona divisió. En aquesta assemblea, a part d’escollir un president i una junta directiva, es va arribar a un acord que va ser pioner en tot el futbol estatal: La venda de més d’un 51% de les accions del club, haurien de ser aprovades per unanimitat en assemblea.
Això ens convertia a tots els «pedra picada» en amos del destí del club.
D’aquella assemblea va sortir el següent organigrama de club. President, Albert Esteve. Vicepresident: Xavier Batalla. Vicepresident segon: Jaume Alsina. Vocals: Meritxell Vall Esquerda, Josep Vall Esquerda i Òscar Vall Esquerda.
Com a director esportiu continuava Jordi Esteve i a la secretaria tècnica s’incorporà Txema Alonso.
El tàndem Jordi i Txema van fer possible la tornada al club de Jaime Mata i uns fitxatges desconeguts, però que serien els autèntics herois d’aquest ascens a primera. Gent jove, però que molt aviat van demostrar la seva qualitat. Jugadors com, Rodri, que tot just va venir a jugar l’any anterior amb el Vila-real «b». Xavi Quintillà descartat pel Barça «b» o un tal Fede Valverde, uruguaià que deien que el volia el Madrid.
A més a més, la Paeria també va fer els deures. Va executar obres al Camp d’Esports durant tot l’estiu. Es va arreglar la gespa, es van canviar els seients, es van remodelar vestidors, es van adaptar tots els accessos per a persones amb mobilitat reduïda, es va instal·lar calefacció a les grades, es va pintar, es va substituir la il·luminació, es va modernitzar la megafonia, en fi… tot el que s’havia d’haver fet en els quinze anys anteriors, es va fer en un sol estiu.
També es va licitar l’adequació del camp annex per tal que es poguessin jugar partits del futbol base. Així doncs, el projecte, que actualment està en obres, contempla: 1 camp de futbol 11 amb gespa natural, 1 de futbol 11 de gespa artificial i un de futbol 7 de gespa artificial amb una grada amb capacitat per 700 persones al camp de gespa artificial i uns vestidors. El pàrquing estarà soterrat en aquestes instal·lacions i el velòdrom finalment es traslladarà a uns terrenys que hi ha a Magraners.
Fruit d’aquest faraònic projecte, el Lleida i l’Ath.Segre van signar un conveni de col·laboració pel qual tot el futbol base del Lleida passava a integrar-se al de l’Ath.Segre i d’aquesta manera naixia l’Ath.Lleida, club que també comptaria amb un equip amateur que faria de filial i que aquella mateixa temporada, aconseguiria l’ascens a Tercera Divisió en el seu any de debut.
D’altra banda, la regidoria d’esports de Lleida, va propiciar un conveni de col·laboració entre tots els clubs esportius de la ciutat. D’aquesta manera van crear un carnet de soci únic que et permet anar a veure els partits del Força Lleida, el Lleida Llista o el Lleida Esportiu, independentment del club on se sigui soci.
Això va comportar un augment significatiu d’assistència als tres recintes lleidatans. Les aficions van crear una penya única d’animació que tant aviat anaven a animar al Força Lleida com al Llista Blava o al Lleida Esportiu, el que feia que tots els partits jugats a casa, fossin un autèntic infern pels visitants. El Lleida va assolir la temporada 16-17 els 7000 abonats i per aquesta temporada que començarà, s’espera que s’arribi als 10000.
Fins i tot, ara hi ha un grup d’aficionats que volen fer un pòdcast on seguir l’actualitat del club. La Cova diuen que es dirà.
En fi, un any en el qual tots els sectors de la ciutat, es va treure de sobre els complexos de ciutat petita i va començar a sentir-se important en l’àmbit de l’esport.
Cada diumenge, caminant cap al Camp d’Esports, em pregunto el mateix:
Què hauria passat si Rubio hagués fallat el penal?
Que no soni el despertador…